Encara el Port
Els gallarets en el vent de les veles.
Oh, l'avió que les compta i les plega
en el fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
__ahir els cobricels de les estrelles
glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd__
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barcano es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca,
italiana:
¿Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amodel barco blau? __. Un refrec de colors
dels darrers gallarets...
(Joan Salvat-Papasseit)
